Ensenyament Rural, Manteniment escoles municipals.

En l’àmbit municipal, les competències reals en ensenyament són escasses. Sobretot si parlem d’escoles de Primària i Secundària. La nostra inserció en el mètode, la forma o elecció de l’equip docent és zero.

Ara bé, pel que fa al manteniment dels centres, els ajuntaments resultem ser d’allò més pràctics i útils. Ens n’ocupem de pagar la llum, pagar la calefacció i qualsevol tasca de manteniment del centre. I ho fem, sense cap mena d’ajuda de l’administració. I no són costos pas reduïts, sobretot al que fa referència a climatització i llum. En molts centres, podem parlar de factures de milers d’euros anuals.

Ja fa molt temps, que sobretot els pobles petits, reclamen ajudes a la Generalitat de Catalunya en aquest sentit i sempre sense cap resposta positiva.

Les Llars d’infants, són la clara aposta dels petits municipis per arrelar població. Però és una aposta, que cada dia més, es fa més insostenible, municipalment parlant. Una petita llar d’infants municipal pot costar uns vuitanta mil euros anuals, dels quals retornen en forma de matrícules, poc més de quinze mil euros. Aquesta diferència fa, que moltes llars d’infants municipals acabin tancant per la completa ruïna que suposen.

Les Escoles de música són un altre exemple d’ensenyament reglat depenent dels municipis, que són sempre infrafinançades.

Tenim un model de relació Generalitat – Municipi en l’àmbit de l’ensenyament completament insuficient. Els recursos que es destinen als municipis en tots els àmbits esmentats no arriben per res, i no sols això, sinó que suposen una despesa municipal completament injusta i va en contra del conjunt.

Necessitem uns acords més amplis i més generosos per fer-hi front. L’ensenyament és la base de la nostra societat i el futur, no sols dels nostres joves, sinó també dels nostres municipis.